Flora, Fauna i Vocabulari


Geografia i geologia

La Vall de Núria és una vall situada al vessant sud dels Pirineus orientals. Els Pirineus s’entenen des de la mar cantàbrica amb la resta de continent europeu. Està situada a la província de Girona.

El pic més alt es el Puigmal i es troba entre la vall d’Eina, al nord i la vall de Mulleres, a l’est.
En la secció geològica trobem la pissarra com a mineral més destacat i més utilitzat també per exemple es utilitzat per la teulada de  l’hotel de Núria.











Flora
Carl von Linne
En l’àmbit de la flora hi destaquem una característica: el científic Carl von Linné va crear el sistema binomial es basa en que perquè ni hi avesin confusions entre les diferents llengües per anomenar una planta es va adquirir aquest mètode que es tracta de posar el nom a la planta en dues paraules en llatí i minúscules. Els vegetals sempre s’han adaptat als factors ambientals a Núria segons les diferents estacions de l’any un d’ells es l’efecte iglú en que els vegetals es situen baix la neu a les èpoques de molt fred per poder mantindre una calor superior.

Segons la zona trobem tres situacions: la terra baixa, la muntanya mitjana i l’alta muntanya. En la terra baixa trobem l’estatge mediterrani amb alzinars, a la muntanya mitjana trobem l’estatge montà amb boscos de fulla caduca (rouredes, fagedes, freixenedes i per pinedes de pi roig i a l’alta muntanya trobem els estatges subalpí amb boscos de pi negre i alpí amb prats de pastura.

Els boscos de pi negre estan a l’estatge subalpí amb boscos de coníferes i està dominat de pi negre amb arbres caducifolis, com el bedoll, la moixera de guilla i el trèmol.  A la vall de Núria es caracteritza el ginebró. Per sota dels nerets, trobem unes mates les plantes herbàcies, com, l’herba fetgera. Si la humitat és elevada també hi viuen falgueres, bolets, molses i líquens.

El pi negre es un arbre de capçada estretament cònica, les fulles són de color verd fosc i tenen forma d’agulla; les pinyes són petites i presenten dues característiques: són clarament asimètriques i tenen els escudets que reben la llum del sol acabats amb una prolongació en forma de ganxo.

Bedoll
Els bedolls i les moixeres de guilla creixen a les clarianes del bosc , on penetrà la llum amb més intensitat. Els bedolls tenen una escorça blanca i lluenta amb fulles triangulars i de marge dentat. Les moixeres de guilla es reconeixen per les seves fulles dividides en un nombre imparell de folíols, estrets i dentats.

El nabiu  és un arbust de fulles caduques que no aixeca més de dos pams de terra, produeix un fruit de color blau fosc que es fa servir per melmelades per exemple. En medicina s’han utilitzat per combatre les diabetis amb les seves fulles.

A les clarianes del bosc també hi trobem els trèmols, arbres caducifolis de fulles arrodonides i de marge sinuós; l’escorça és llisa i de color gris o blanc en els exemplars més joves.

Els matollars són comunitats desproveïdes d’arbres d’alta muntanya, formen principalment els boscos subalpins tot i que s’endinsen per les parts baixes de l’estatge alpí. A la Vall de Núria hi tenen especial significació els matollars de neret, i els de ginebró i bàlec.

Neret
El neret és un arbust de resistent brancatge que quan floreix crida molt l’atenció perquè s’omple de flors de color rosa porpra que embelleixen el paisatge d’alta muntanya. Les fulles del neret són verdes per la seva cara superior, el seu revers és de color marró oxidat pel fet que està recobert d’unes glàndules que produeixen una essència que perfuma.

El ginebró és un arbust ajagut de 30 a 80 cm d’alçada, de fulles molt estretes i punxants amb una ratlleta blanca, produeix fruits esfèrics, els ginebrons, de gust fort i olor resinosa.
El bàlec és una mata esfèrica amb poques fulles. Les seves flors, petites i d’un color groc viu , exhalen una olor molt penetrant. El seu fruit és negre.

 El prat alpí està dominat pels prats de pastura i està format per plantes de la família de les gramínies però són més conegudes amb el nom d’herbes perquè tenen tija cilíndrica i fulles flexibles. El clima plujós els hi afavoreix i també serveix per l’alimentació del bestiar herbívor.

Enmig de les gramínies viuen altres plantes herbàcies, un bon exemple és el safrà de muntanya de flors violàcies o blanques que tenen forma de campana i estams d’un color groc taronja.

Regalèssia de muntanya
Altres plantes dels prats són:
-les gencianes
-les pulsatil·les
- la regalèssia de muntanya
- les carlines
- l’àrnica
















Fauna

Isard
L’isard:és un dels animals més simbòlics del Pirineu, és un animal molt freqüent a la vall de Núria, on la seva població no ha parat de augmentar els últims anys. És fàcil de veure per sobre dels 1500 m,però, a l’hivern baixa per sota els 1000.

Mufló: A diferencia de l’Isard no és un animal autòcton, arribaren cap el 1984 procedents dels Pirineus francesos, van ser introduïts per interès cinegètic.
Mufló
El gran nombre de Muflons competeixen per l’aliment amb les poblacions d’isards.Com que aquests no els agrada compartir l’espai, marxen a pastures mes solitàries però d’herba més dolenta.





Cabirol: Era un animal molt freqüent anys enrere  abans de la seva desaparició. Les poblacions actuals en expansió, són conseqüència de la seva reintroducció. Els de la vall de Núria provenen dels 9 exemplars  que es van alliberar l’any 1988.

Marta
Guineu: És un mamífer carnívor de distribució cosmopolita, és a dir que viu en tot tipus d’ambients.

Marta: És un mamífer carnívor de la família dels mustèlids de la mida de un gat domèstic.

Marmota: És el rosegador més gran de Catalunya(fins 60 cm, entre 3-7 kg). A mitjans de octubre, en baixar la temperatura, abandonen la superfície i és refugien al seu cau on dormen durant sis mesos fins la primavera.

La Llebre: És un mamífer que pertany , conjuntament amb el conill, a la família dels lepòrids. Es depredada per la marta, la guineu i els rapinyaires.

L’esquirol: És un mamífer que pertany que pertany als grups dels rosegadors al qual també hi pertanyen les marmotes.

El gat salvatge o gat fer: Semblant al gat domèstic del qual es diferencia per la seva talla més gran i per la seva cua més gruixuda amb l’extrem arrodonit.

El voltor: És un ocell carronyaire que remunta i planeja amb freqüència les zones altes de les muntanyes on troba menjar durant els mesos d’estiu.

Trencalòs: És un ocell enorme (2’35-2’75m) i de grans ales, molt amples, la qual cosa li permet romandre immòbil molta estona durant el seu vol. És un ocell sedentari a qui li agrada la tranquil·litat, i per això busca llocs poc accessibles per l’home.
Trencalòs

L’àliga daurada: Cria a les altes muntanyes però també pot fer-ho en boscos de muntanya mitjana. Les llebres, els conills i els rosegadors són el seu principalment aliment però també es pot alimentar de carronya.

Corb: Cria en els boscos de les zones de muntanya, pricipalment en llocs inaccessibles com les cingleres i en els arbres. Es un ocell que vaga àmpliament per un gran territori i s’emparella de per vida.

Gralla de bec groc: Cria en les escletxes de les cingleres de les altes muntanyes ( 1550-3900m). És un ocell gregari,incansable. La seva esta activitat va lligada al tipus d’alimentació principalment d’insectes a l’estiu i de baies, llavors i restes de menjar a l’hivern.

Gralla de bec vermell: cria en cingleres i barrancs de les altes muntanyes (1200-3000m). S’alimenta al terra d’invertebrat petits i baies. Pot ser una mica més gran que la Gralla de bec groc.

Cuereta torrentera: Niua en escletxes rocoses i llocs arrecerats al costat de l’aigua. La trobem als torrents, sovint parada sobre les pedres que queden fora de l’aigua, o bé refugiada en la vegetació arbòria de les vores de l’aigua.

Merla d'aigua
La merla d’aigua: La podem trobar al voltant dels rierols de muntanya de corrent ràpid. Els seus nius de palla i molses amb entrada lateral tenen forma de globus i es troben sempre a prop de l’aigua corrent, en escletxes a sota dels saltants de l’aigua, els ponts dels rius, etc.

Trencapinyes: És un ocell típic dels boscos de coníferes. S’alimenta de les pinyes que sovint són un indicador de la seva presència. Cria a alçades de més 800m i es poden observar els seus nius a les capçades dels pins.


Vocabulari que hem aprés:




Circs Glacials: depressions semicirculars envoltades d’escarpades parets situades a la part alta de la glacera.

Orogènia alpina: darrer gran període de formació de serralades que ha tingut lloc al nostre planeta.

Impactes antròpics: Els que provoquen els humans van lligats activitat econòmiques tradicionals com la ramaderia i les activitats de lleure  s’han intensificat.
Autodepuració:  procés que te la natura per auto netejar-se.           

Artiodàctil: Ordre dels mamífers placentaris integrat per individus ungulats i ungulígrads que caminen sobre dos o quatre dits, com ara els camells, girafes...
Reig Bord

Ungulats: que té peülla

L’àrnica: És un gènere de aproximadament 30 especies de plantes perennes herbàcies

Reig Bord: un esvelt bolet molt freqüent on els boscos subalpins

Cingleres(cingle): Espadat de roca al cim o en el pendent d’una muntanya.

EspadatMassa rocosa o terreny de pendent vertical o extremament rost.

Gregari: Que viu en ramats o estols, o que es fa a flotons


Estols:Grup de naus d’un mateix bàndol.


Mustèlids: Família de mamífers carnívors fissípedes, molt apreciats per llur pell, que comprèn, entre d’altres, la mostela, la fura, el visó, la mofeta, la marta i la llúdria. 


Leporids: Família de mamífers de l’ordre dels lagomorfs que comprèn el conill i la llebre. 

3 comentarios:

  1. eres un estupido comepollas come perras he ido a la vall de nuria y es mentira hijo puta

    ResponderEliminar